El divendres dia 19 de novembre els alumnes de 2n de Batxillerat artístic, després d’anar a visitar l’exposició de Mariscal a la Pedrera vam visitar l'exposició d'Anna Maria Maiolino, a la Fundació Antoni Tàpies.
Ana Maria Maiolino va néixer a Scalea, Calàbria (Itàlia) l'any 1942. Poc després va traslladar-se a Veneçuela a viure amb la seva família. Amb 18 anys va anar a viure a Brasil, allà encara hi viu, tot i que durant les dècades de 1970 i 1980 va residir alguns anys a Nova York i a Buenos Aires.
El fet de que durant els bombardejos de la guerra la seva família al anar-se a amagar s’oblidessin a l’Ana al llit, s’ha reflectit des de sempre en l'obra de l'artista. De fet, l'art va ser l'única via d'escapament que Maiolino va aconseguir per sortir de l'angoixa que va tenir a la seva infància.
L'obra de Maiolino passa de manifest una preocupació pel cos i el llenguatge, entesos com a elements moduladors de la subjectivitat i de la dimensió social de l'individu. L'artista s’interessa per la relació entre allò que entra i surt del cos, el que hi ha fora i dins, l'excrement i l'aliment...
Una cosa molt curiosa és que quan l'Anna Maria va arribar a Catalunya i es va informar sobre les nostres costums, va quedar sobtada de la presència que té l'excrement en la societat catalana (el caga tió, el caganer, la típica expressió: "ves-te'n a cagar"!...).
dilluns, 29 de novembre del 2010
Ana Maria Maiolino
dimecres, 24 de novembre del 2010
Mariscal
dimecres, 17 de novembre del 2010
Vacca
El dijous 11 de novembre, els alumnes de 2n de Batxillerat vam anar al Museu de Granollers a veure l'obra titulada Vincenzo Succo Marconi de Viçens Vacca, un artísta de Granollers d'origen Italià, descendent d'una familia de musics.
En aquesta imatge es pot veure l'obra de Vacca, encara que aqui es veu amb un fosn blanc i molt il·luminat, en el Museu de Granollers estava situat a la sala principal amb un estorn fosc i nomes estava il·luminat amb dos o tres petits focus que es dirigien cap al centre de l'obra. El Vincenzo Succo Marconi esta composat per 3 radiocasets i 3 radios tradicionals envoltades per un marc desigual. Es una obra sonora, ja que les radios emitien diferents sons, gossos lladrant, coches arrancant, musica classica, etc. L'artista la definia com una obra apta per tothom ja que la gent cega també pot apreciar-la.
Artístes relacionats:
- Marcel Duchamp va neixer a Blainville-Crevon el 28 de juliol de 1887 i va morir a Neuilly-sur-Seine el 2 d'octubre de 1968. Va ser un artista frances, el qual, la seva obra va exercir una forta influencia en l'evolució del moviment pop al segle XX. Tambe va avorrir la sedimentació simbòlica en les obres artístiques com a conseqüència del pas del temps, i va exaltar el valor del conjuntural, el fugaç i el contemporani. Duchamp és un dels principals valedors de la creació artística com resultat d'un pur exercici de la voluntat, sense necessitat estricta de formació, preparació o talent.
- Jordi Benito i Verdaguer, nascut a Granollers en 1951 i mor a Barcelona en 2008, va ser un artista català. Va estudiar arquitectura tècnica a Barcelona i es va iniciar a la pintura amb obres properes a l'art povera, despres es va passar a l'art conceptual, a mig camí va desenvolupar accions entre el body art i l'espectacle teatral i finalment en 1980 es va decantar per les instal·lacions.
- Bruce nauman
- John Cage
Va neixer en 1912 a Los Angeles i va morir en 1992 a Nova York. Va ser un compositor, instrumentista, filòsof, poeta, pintor, artista nordamericà.
La seva gran influencia en la musica va ser el budisme zen i el concepte musical de l'extrem orient, el qual persegueix la lliberació del temps. Per això, Cage feia servir silencis interminables, sorolls desconectats, casuals y atonals amb volum, duració i timbre aleatori. En la decada dels 30 va començar els seus primers treballs, demostrant un gran talent en els ritmes imposibles i iniciant el seu sistema de 25 tons. Segurament, una de les composicions mes innovadores de les que va composar es una suite que dura una hora anomenada, Sonatas and Interludes (1946-1948). Cage feia servir el terme "musica no-internacional" per algunes de les seves obres. En 1989 John va ser galardonat amb el premi Kyoto (Premio de la Fundación Inamori, Kyoto).
- Joseph Beuys
Va neixer en 1921 a Krefeld i va morir en 1986 a Düsseldorf. Va ser un artista alemany que va treballar amb varis medis i tècniques, com l'escultura, les performance, el happening, video i instal·lació. Esta considerat com un dels artistes europeus mes influents de la segona meitat del s.XX.
Beuys afirma que va ser un combatent pilot en la segona guerra mundial i que es va estrellar en Crimea, on va estar a punt de morir congelat, pero un grup de natius el van agafar i el van embolicar amb grasa i fieltro per evitar la seva mort. Això fara que aquest dos elements surtin varies vegades en les seves obres.
dimecres, 3 de novembre del 2010
Comparació de dues revistes
Funció: La portada de dalt te la funció d'informar sobre coses del món de la musica i el cinema, mentre que l'altre informa sobre coses de bellesa, moda, sexualitat i també explicar la vida d'algunes actrius o en el que estan treballant actualment, en aquest cas segurament parlaria de la Jessica Alba.
Forma de la imatge i composició: Les dues tenen una forma rectangular vertical. Els titols de les revistes, 40 principales i cosmopolitan, estan situats a la part superior, de fons esta la foto de l'actor, actriu o cantant i al voltant de la imatge tot un seguit de titulars.
Tipografia: les tipografies son variades, hi ha de totes les mides i els estils, col·locades de manera que tot quedi en harmonia.
Color: els colors utilitzats son basicament el rosa, negre i blanc en la portada de baix i taronges, grocs, marrons i negres en la portada de dalt.
La llum: Està dirigida a la part central, a la cara de l'actor i l'actriu.
Perspectiva: No és ortogonal. Juga amb diferents.
Ritme: son imatges dinamiques i harmonioses.
Recorregut visual: el que impacta principalment son les imatges de fons, i seguidament els diferents titulars del voltant.
Portada nou9
Aquesta es la imatge que vaig escollir com a definitiva per la portada del diari 9nou. El tema principal era el NADAL, i tenia que ser una imatge original.
Despres de fer esbossos i proves, no hi havia cap que realment m'acabes de convençer, pero de totes les proves que vaig fer la que mes m'agradava era aquesta. Els elements de la fotografia son 1 mitjó de nadal on es posen caramels i 7 voles per decorar l'arbre de nadal, les boles van sortint del mitjó fins a crear un 9, en representació al diari. Per acabar de complementar la imatge vaig afegir-hi la paraula "nou" perque d'aquesta manera es creava el nom del diar "nou9".
Blow-up
Blow-Up es una película ítalo-británica de 1966, dirigida per Michelangelo Antonioni i Producïda per Carlo Ponti, con David Hemmings, Vanessa Redgrave, Sarah Miles, Peter Bowles y la model Veruschka von Lehndorf.
Esta hambientada a Londres en l'any 1960 i tracta sobre Thomas, un elegant fotògraf, que va un matí a un parc per fer fotos. El lloc és gairebé desert, excepte una parella que s'abraça, i que Thomas fotografia de lluny. La dona, Jane, s’adona finalment de la seva presència, i molt molesta, li reclama els negatius; però Thomas s'escapoleix. Jane el troba per la tarda, i se li ofereix per veure si així li dona els negatius de les fotos, pero Thomas li dóna uns que no son els bons. Llavors Thomas revela les fotografies del parc, i s’adona per ampliacions successives que ha sigut testimoni d'un homicidi. Va de nit al lloc i descobreix el cadàver que les seves fotografies li han revelat. De tornada a casa seva, troba el seu taller buit: tots els seus negatius han estat robats. Al matí, torna al parc, per descobrir que el cos també ha desaparegut.
En la meva opinió crec que aquesta ha sigut l'unica pel·licula en la qual he surtit amb la sensació de que faltaba alguna cosa, el final em va impactar sorprenentment, no m'esperava que acabes aixi. La pel·licula en general em va agradar pero era massa lenta pel meu gust.
COMENTARI DE LA PEL·LICULA
1.Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
La pel·licula tracta sobre el món de la fotografia i de com es veu el món a través d'una camara.
El protagonista es un famos fotògraf i tot això de l'asesinat i el misteri passa a partir d'una fotografia.
2.Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu fisic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·licula. Quin paper creus que juga en la pel·licula? Què creus que se'ns explica a través d'asquests personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.
Thomas, el protagonista, ha estat caracteritzat com a un home misterios i molt ocupat, encara que el seu treball se'l pren mes com un pasatemps que com un treball serios. Fa fotografies a totes les coses que veu o quasi totes. Es un fotògraf alt, ros i atractiu, i aiò fa que les noies joves es fixin en ell i vulguin ser les seves models, a part ell es una mica "mujeriego", encara que moltes vegades es nega a fer fotografies i es cansa de el seu treball amb les models. Aquest personatge al llarg de la historia es va mostrant com mes estresat a causa del misteri de l'asesinat. Al final de la pel·licula no se sap si tot ha sigut una bogeria seva per la quantitat d'estres i de treball o que en realitat ha passat i algú ha esborrat les proves del fet. Crec que aquest personatge el podriem relacionar amb la gent d'avui en dia que nomes viu per treballar i es passa tot el dia pensant en el treball.
3.En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Iconnu i del muntage d'aquesta pel·lícula? Què et sorpren? Què t'interesa d'aquest aspecte? Per que creus que l'autor ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
Tot succeeix en varis dies, i esta realitzada tant de día com de nit. La pel·licula s'ha ambientat en un poble, pero transcorre basicament al parc i a casa del protagonista. El que mes em va sorprendre d'aquesta pel·licula va ser el final, això de que acabes com si hi faltes un tros de història.
4. Que destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?
Falten plans més detallats, ja que la major part de la pel·lícula la càmara està fixa utilitzant el pla general.
5. Que podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? són importants els sorolls?
La banda sonora es casi inexistent, li donen mes protagonisme als sorolls que a la musica d'ambient, a més a més es centren molt en el diàleg que hi ha entre els personatges.
6.Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
Hem va semblar bastant interesant la seqüencia en la que Thomas, el fotògraf, esta en una sessió fotografica amb un grup de models i s'enfada perque no fa el que ell els hi demana i llavors els hi diu que tanquin els ulls durant una estona i ell agafa i se'n va de la sessió. Hem va semblar un fet divertit, ja que les noies estaven allà esperant mentre ell ni tan sols hi era.
Una altra part que em va interesar va ser en la que, un cop descoberta la foto en la que es veu a l'home, va al parc per la nit a veure si hi es i es troba al home allà. Hem sembla bastant irreal ja que si assesines a algú intentant que ningú es doni compte, no deixaries el cadaver en mig d'un parc on el pot veure qualsevol.
7.Al llarg de la pel·lícula apareixen referents o d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaig de teatre i també i apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots els elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?
8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula?I del títol?
L'inici em va semblar la mar de normal, no em va sorprendre ni res, en canvi el final em va sorprendre, ja que deixa la peli com a mitges. Al titol no li trobo relació amb la resta de la historia que explica la pel·licula.
9.Creus encertada la manera com Hanekeb ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?
10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.
A aquesta pel·licula no li trobo el sentit per cap lloc, hi ha parts en la que creus haver-ho entes pero de cop passa alguna cosa que et desconcerta i ja no saps per on agafar-ho.
dimarts, 21 de setembre del 2010
dimarts, 1 de juny del 2010
DIARI D'ARTISTA
Bueno doncs, despres de tot, avui començo a escriure el meu diari d'artista. Encara que no m'enrecordu de les dades exactes, intentare explicar-ho lo millor possible.
Tot va començar quan l'Ana ens va dir per primer cop la paraula "roba", vam estar tota una hora de classe parlant sobre la roba, dient sinonims, mirant videos, etc... A continuacio vam tenir que escriure tot un full amb tots els sinonims o paraules que nosaltres relacionesim amb la roba, un cop fet aixo, haviem d'escriure un altre amb frases sobre la roba i de totes les frases escollir una per fer un storyboard.
Despres d'aixó l'Ana ens va dir que hauriem de fer un projecte i jo vaig pensar de fer-ho a partir d'aquesta idea, pensava fer un video amb stop-motion amb els mitjons movent-se i canviant les cares, i aquesta va ser la primera prova:
PROVA 1:
Llavors vaig decidir fer un projecte en el que volia mostrar els estats d'anim a partir de la roba, pero no sabia ven bé com fer-ho, i vaig fer algunes fotografies per veure si em venia la iluminació, pero no em van agradar perque no era el que jo volia expressar. Pero la idea estava en ment.
Llavors ens van dir que hauriem d'exposar els nostres projectes a l'espai d'arts de Roca Umbet.
Despres d'aquesta noticia vam haver d'explicar-li les nostres idees a les Anas perque ens donguessin la seva aprovació o aixi podernos donar idees.
Un altre dia va venir en Manel Clot, un critic d'art que ens va esta explicant coses sobre exposicions, i orientant-nos una mica en el que haviem de fer, realment va ser d'ajuda.
A partir d'aqui haviem de pensar com voldriem exposar els nostres projectes en la sala, teniem que crear grups i posarnos d'acord. Vaig formar el meu grup amb la Andrea Luque i la Mireia Gálvez, i despres de fer varies proposicions per veure com exposariem els nostres projectes vam arribar a la conclusió que el projecte en comú s'anomenaria "pescats per la moda", voliem expressar el fet de que tothom segueix una moda, vulgui o no. Al principi la idea era posar un projector a la pared oposada a l'entrada de la sala on s'exposarien els nostres projectes per separat, amb tot de fulls al costat amb les frases que haviem escrit anteriorment a classe, una televisio vella en el terra envoltada per una red de pescar i emitint-se pasarel·les de moda. A les columnes del costat voliem penjar un maniqui vestit d'alguna manera (la qual encara no teniem pensada) envoltat de fil de pescar i ams (com si estigues pescat).
A partir d'aqui, seguint les anotacions del llibre d'artista del meu grup, ja puc posar dates.
Dimarts 27/4/2010: Avui ens hem distribuit l'espai de la sala d'arts, no em pogut agafar el lloc que ens agues agradat, pero modificarem la idea que teniem basant-nos en el espai que ens ha tocat. Hem empaperat la pared per tal de situar el nostre projecte abans de fer-ho directament a la pared.
Dijous 29/4/2010: Hem acabat de dibuixar el plantejament a la pared empaperada.
Divendres 30/4/2010: A partir de la idea inicial hem decidit fer alguns esbossos en fulls per tal de proposar varies opcions sobre com colocarem el projector, el maniqui, etc...Al final em escollit un dels esbossos, al voltant de la imatge del projector escriurem totes les pareules relacionades amb la roba directament amb permanent a la pared. Començaran estan molt apretades entre elles i mica en mica s'aniran dispersant.
Dilluns 3/5/2010: Hem començat a escriure les paraules al voltant de la imatge del projector.
Dimarts 4/5/2010: seguim enfeinades amb les paraules de la pared, es divertit pero no s'acaba mai! Avui ens han portat el nostre maniqui, es bastant lleig.
Dijous 6/5/2010: Ja estem acabant amb les paraules, em tingut alguns problemes de paraules que s'havien escrit malament pero ho hem pogut solucionar. Hem decidir que en comptes d'exposar cada una el seu video en el projector, farem un video comú, on surtira gent del carrer amb un paper on escriura la definició de roba amb una sola paraula. Per tant dins de l'area del projector em escrit la frase "defineix amb una paraula la roba", que es el que li direm a la gent que faci. Hem agafat la camera i ens hem anat a grabar a gent, a sigut molt divertit i entretingut.
A la nit s'ha fet la inauguració de la sala d'arts, ha vingut molta gent i entre ells en Santi, director de l'institud i l'alcalde. Ha estat molt bé i ha sigut molt satisfet veure com la gent mirava el nostre projecte amb expectació.
Divendres 7/5/2010: Hem estat parlant amb les Anes sobre la inauguracio, que ens havia semblat, com havia anat, i el que hauriem de fer a continuació. Despres de parlar amb elles el meu grup em anat a buscar una peana per poder posar a sobre el llibre d'artista del nostre grup, on s'explica tot el proces que hem anat seguint i es poden veure els esbossos. La peana estava bastant ronyosa, aixi que l'hem netejat i pintat de negre.
Dilluns 10/5/2010: Durant la semana hem estat gravant per separat a gent per el nostre video, i em provat el DVD per havera si es veia bé i funsionava, pero no s'ha donat aquest cas, l'haurem de tornar a gravar.
Dimarts 11/5/2010: Desde que ens van portar el maniqui, estavem tan ocupades amb l'ho demes que no li feiem gaire cas. Com ja teniem tot lo altre casi acabat em decidit vestir-lo amb uns texans i una samarreta blava i envoltarlo amb fil de pescar i ams.
Dijous 13/5/2010: S'ens va ocurrir que podriem posar una catifa de color vermell per representar el glamour, aixi que la Mireia ha portat una catifa de casa seva i la hem pintat amb pintura de color vermell.
Divendres 14/5/2010: Veiem al maniqui molt lleig ja que no tenia cabell ni res, aixi que hem anat a comprar-li una perruca negre perque es veigi mes bonic.
Dilluns 17/5/2010: El nou DVD ja esta gravat i funciona perfectament, ara nomes falta uns ultims retocs.
Dimarts 18/5/2010: Avui hem acabat de perfeccionar tot i hem aprofitat per escombrar i netejar una mica la nostra zona, ja que de tant passar i fer coses per allà estava bastant brut el terra. Ja tenim el nostre projecte acabat! I estem molt satisfetes amb el treball que hem dut a terme.
dimecres, 21 d’abril del 2010
Sortida a Caixa Fòrum
El divendres 16 d'abril els alumnes de batx.Artístic vam anar a Montjuic per visitar Caixa Fòrum. Cada classe va anar per separat i vam veure dues exposicins:
OBJECTES DESCLASSIFICATS:
L'exposició consta de once peçes, cada una d'un artista diferent, com per exemple, Christian Boltanski, Annette Messager, Carlos Pazos, entre d'altres. Aquestes peçes estan fetes amb objectes qüotidians, que podem trobar a les nostres cases.
La obra que em va resultar mes curiosa i una mica tetrica, va ser la de Boltanski, ja que constava d'una sala plena de fotos enmarcades de gent morta. La veritat es que era bastant tetric veure totes aquelles persones mirante quan saps que son mortes, pero em va semblar força interesant.
Encara que la que mes em va agradar va ser la de Hans-Peter Feldmann, titulada "Joc d'ombres", que constaba d'una habitacio tota negra menys una paret blanca on es podien veure les ombres d'objectes com culleres, vaixells de fusta, joguines, etc... Donava un aire relaxan, pero tot i aixi si et fixaves en les formes t'emparanoiaves bastant.
Es una exposició on es mostra la trajectòria del director de cine Federico Fellini. En l'exposició es mostrava un seguit de les seves pel·licules més conegudes, a la vegada que també les tècniques de rodatge, els llocs on es van rodar, els principals actors, i les histories que hi ha darrera de les pel·licules.
OPINIÓ PERSONAL:
Les dues exposicions em van semblar molt interesant, encara que em va agradar mes la de "objectes desclassificats" la vaig trobar molts curiosa i em va cridar molt mes l'atenció que la de "el circ de les il·lusions".
dimarts, 13 d’abril del 2010
Annette Messager
Annette Messager, es una artista contemporànea francesa nascuda l'any 1943.
Es coneguda principalment per seu treball d'instal·lació, en el que inclou fotografies, grabats, dibuixos i materials diversos. El que ella representa en el seu treball es una barreja entre la realitat cuotidiana i la fantasia. Desde 1970 esta vinculada amb l'art feminista.
A més d'artista, és la companya del artista francés Christian Boltanski.
Oriol Vilanova - Superlative praxis
El divendres 9 d'abril vam anar a l'espai d'arts a veure l'exposició de Oriol Vilanova, anomenada "superlative praxis". Era una exposició en la que l'autor reflexiona sobre el valor que la societat dóna a l’èxit i al fracàs, i utilitza el fenomen del rècord com a exemple de la caducitat i una nova manera de superació. L'exposició constava de 56 volums dels Guiness world records, 5 tamburets amb un llibre a sobre, una bandera creada amb superlatius, un text en anglés i 3 fotografies enmarcades de l'home mes pelut del mon, la dona amb el cabell més llarg i l'home mes alt del mon. La frase principal de l'exposició era:
"Si algú corre una distància en 2'2 segons, significa aixó que el següent podrà fer-ho en 2,1 i 2,0 i 1,9, i així en endavant fins que pugui fer-ho en 0,0?"
A mi personalment, em va semblar interesant, encara que al principi em va costar d'entendre.
dimarts, 6 d’abril del 2010
Tavi gevinson
Tavi Gevinson és una nena que amb nomes once anys va obrir el seu propi blog en el qual donava la seva opiníó sobre el món de la moda. Ara ja te 13 anys i es considerada una futura promesa en el món de la moda, ja que molts artistes demanen la seva ajuda per dissenyar roba i d'altres diuen que es la seva font d'inspiració. Ella ja te el seu propi estil de roba el qual l'ha anomenat "Style rookie", que tambe es el nom del seu blog, que us el deixo a continuació:
http://www.thestylerookie.com/
dimarts, 23 de març del 2010
Turbinegeneration
El divendres 26 de febrer els alumnes de 1r de Batxillerat Artistic vam anar al MACBA per dur a terme el projecte de la Tate Modern de Londres anomenat Turbinegeration, que es basa en tot un seguit de projectes i intervencions de caràcter artístic en les que hi participen escoles de Catalunya i Anglaterra. Consisteix en enviar en un determinat lloc a un artista perquè dugui a terme amb l'ajut dels alumnes d'arts una pràctica artística.
La nostre practica es tractava de fer el recorregut que fem nosaltres desde casa a l'institud tots els dies.
Quan nosaltres vam anar a fer la practica, els altres grups ja l'havien fet, per tant ja estaba casi tot fet. Havien fet bastants pobles, l'institud, places, carrers, etc... estava molt guay. Pero nosaltres el vam acabar de fer. Cadascú va fer la seva casa i el recorregut que feia per anar a l'institud. Era una mica liós, perque hi havia coses que no es sabia lo que era i era tot una mica caòtic, pero va estar molt bé.
La meva opinió és que hem va agradar molt, va ser una practica molt interesant i divertida.
JOHN BALDESSARI "PURA BELLESA"
RHYTHM IS IT
El documental va sobre un experiment pedagògic que té com a objectiu fusionar lo professional i lo no professional. creant com a resultat de mesos de preparació i assaig una representació de dansa.Es va agafar un grup de 250 joves, d'entre 7 i 20 anys. de diferents escoles. Al principi resulta un treball dificil, ja que molts dels joves s'ho prenen a broma, estan tota l'estona rient, i no ho fan bé. Però despres de molts mesos d'entrenament i de paciencia per part del coreograf, el resultat final és una coreografia impressionant interpretada dalt d'un escenari per els 250 joves i la filarmònica de Berlín tocant la peça musical sota l'escenari.
Projecte guarderia
El divendres dia 5 de febrer vam anar tots els alumnes de batxillerat artístic a la guarderia cangur per fer l'acte de cloenda. Jo feia un projecte amb en Roger, que consistia a dibuixar sobre una tela blanca unes petjades que formesin com una especie de camí, representant el pas dels nens per la guarderia. El que els nens havien de fer, era sucar les seves mans en pintura de colors i anar-les marcant dins dels peus dibuixats a la tela.
Al final, el projecte va variar bastant, ja que els nens pintaven tota la tela de tots colors.
els nens fent el nostre projecte
diumenge, 21 de març del 2010
VANESSA BEECROFT
És una artista nascuda a Gènova l'any 1969. Avui dia viu a Nova York.
Treballa amb fotografia o video la imatge de la dona, creant cuadres vivents, obres provocadores, boniques i descabellades.
Aquesta artista també té un important paper dins la performance, ja que els videos i fotografies que fa, son per tenir un record de les seves performance. Sempre apareixen dones, ja siguin despullades o completament vestides.
ERWIN OLAF
Es un fotograf nascut a Hilversum, Holanda. Viu i té el seu estudi fotogràfic a Amsterdam des del 1980. El que ens crida l'atenció d'aquest fotograf es la seva manera de fotografiar la societat i el que ens envolta habitualment. Amb les seves fotos vol explorar la sensualitat, l'humor, el dolor i la desesperació.
Erwin va començar fent fotografies en blanc i negre, despres va anar afegint color.
Però Erwin no nomes fa fotografia sino que també fa pel·licules i produccions de vídeo.
ANDREA CREWS
És una dissenyadora que aprofita qualsevol cosa, ja sigui un estrip, peça, fil, material de roba per fer pantalons, camises, bolsos, abrics o qualsevol altre peça de roba. Obté roba que s'ha llençat a les escombraries, la analitza i quan té una idea es posa a cosir, embastar, estripar i sobretot experimentar fins a obtenir roba totalment reciclada i diferent. Amb l'ajuda del seu equip de dissenyadors, pintors, interioristes i fotografs, apart de crear roba, també fa fotos, amb l'ajuda de models
i crea un ambient per a cada foto amb l'ajut dels seus interioristes.
Llavors aquesta dissenyadora contemporania, no es nomes una persona, si no un grup de persones que recolzen una mateixa idea.
