El divendres dia 19 de novembre els alumnes de 2n de Batxillerat artístic, després d’anar a visitar l’exposició de Mariscal a la Pedrera vam visitar l'exposició d'Anna Maria Maiolino, a la Fundació Antoni Tàpies.
Ana Maria Maiolino va néixer a Scalea, Calàbria (Itàlia) l'any 1942. Poc després va traslladar-se a Veneçuela a viure amb la seva família. Amb 18 anys va anar a viure a Brasil, allà encara hi viu, tot i que durant les dècades de 1970 i 1980 va residir alguns anys a Nova York i a Buenos Aires.
El fet de que durant els bombardejos de la guerra la seva família al anar-se a amagar s’oblidessin a l’Ana al llit, s’ha reflectit des de sempre en l'obra de l'artista. De fet, l'art va ser l'única via d'escapament que Maiolino va aconseguir per sortir de l'angoixa que va tenir a la seva infància.
L'obra de Maiolino passa de manifest una preocupació pel cos i el llenguatge, entesos com a elements moduladors de la subjectivitat i de la dimensió social de l'individu. L'artista s’interessa per la relació entre allò que entra i surt del cos, el que hi ha fora i dins, l'excrement i l'aliment...
Una cosa molt curiosa és que quan l'Anna Maria va arribar a Catalunya i es va informar sobre les nostres costums, va quedar sobtada de la presència que té l'excrement en la societat catalana (el caga tió, el caganer, la típica expressió: "ves-te'n a cagar"!...).
dilluns, 29 de novembre del 2010
Ana Maria Maiolino
dimecres, 24 de novembre del 2010
Mariscal
dimecres, 17 de novembre del 2010
Vacca
El dijous 11 de novembre, els alumnes de 2n de Batxillerat vam anar al Museu de Granollers a veure l'obra titulada Vincenzo Succo Marconi de Viçens Vacca, un artísta de Granollers d'origen Italià, descendent d'una familia de musics.
En aquesta imatge es pot veure l'obra de Vacca, encara que aqui es veu amb un fosn blanc i molt il·luminat, en el Museu de Granollers estava situat a la sala principal amb un estorn fosc i nomes estava il·luminat amb dos o tres petits focus que es dirigien cap al centre de l'obra. El Vincenzo Succo Marconi esta composat per 3 radiocasets i 3 radios tradicionals envoltades per un marc desigual. Es una obra sonora, ja que les radios emitien diferents sons, gossos lladrant, coches arrancant, musica classica, etc. L'artista la definia com una obra apta per tothom ja que la gent cega també pot apreciar-la.
Artístes relacionats:
- Marcel Duchamp va neixer a Blainville-Crevon el 28 de juliol de 1887 i va morir a Neuilly-sur-Seine el 2 d'octubre de 1968. Va ser un artista frances, el qual, la seva obra va exercir una forta influencia en l'evolució del moviment pop al segle XX. Tambe va avorrir la sedimentació simbòlica en les obres artístiques com a conseqüència del pas del temps, i va exaltar el valor del conjuntural, el fugaç i el contemporani. Duchamp és un dels principals valedors de la creació artística com resultat d'un pur exercici de la voluntat, sense necessitat estricta de formació, preparació o talent.
- Jordi Benito i Verdaguer, nascut a Granollers en 1951 i mor a Barcelona en 2008, va ser un artista català. Va estudiar arquitectura tècnica a Barcelona i es va iniciar a la pintura amb obres properes a l'art povera, despres es va passar a l'art conceptual, a mig camí va desenvolupar accions entre el body art i l'espectacle teatral i finalment en 1980 es va decantar per les instal·lacions.
- Bruce nauman
- John Cage
Va neixer en 1912 a Los Angeles i va morir en 1992 a Nova York. Va ser un compositor, instrumentista, filòsof, poeta, pintor, artista nordamericà.
La seva gran influencia en la musica va ser el budisme zen i el concepte musical de l'extrem orient, el qual persegueix la lliberació del temps. Per això, Cage feia servir silencis interminables, sorolls desconectats, casuals y atonals amb volum, duració i timbre aleatori. En la decada dels 30 va començar els seus primers treballs, demostrant un gran talent en els ritmes imposibles i iniciant el seu sistema de 25 tons. Segurament, una de les composicions mes innovadores de les que va composar es una suite que dura una hora anomenada, Sonatas and Interludes (1946-1948). Cage feia servir el terme "musica no-internacional" per algunes de les seves obres. En 1989 John va ser galardonat amb el premi Kyoto (Premio de la Fundación Inamori, Kyoto).
- Joseph Beuys
Va neixer en 1921 a Krefeld i va morir en 1986 a Düsseldorf. Va ser un artista alemany que va treballar amb varis medis i tècniques, com l'escultura, les performance, el happening, video i instal·lació. Esta considerat com un dels artistes europeus mes influents de la segona meitat del s.XX.
Beuys afirma que va ser un combatent pilot en la segona guerra mundial i que es va estrellar en Crimea, on va estar a punt de morir congelat, pero un grup de natius el van agafar i el van embolicar amb grasa i fieltro per evitar la seva mort. Això fara que aquest dos elements surtin varies vegades en les seves obres.
dimecres, 3 de novembre del 2010
Comparació de dues revistes
Funció: La portada de dalt te la funció d'informar sobre coses del món de la musica i el cinema, mentre que l'altre informa sobre coses de bellesa, moda, sexualitat i també explicar la vida d'algunes actrius o en el que estan treballant actualment, en aquest cas segurament parlaria de la Jessica Alba.
Forma de la imatge i composició: Les dues tenen una forma rectangular vertical. Els titols de les revistes, 40 principales i cosmopolitan, estan situats a la part superior, de fons esta la foto de l'actor, actriu o cantant i al voltant de la imatge tot un seguit de titulars.
Tipografia: les tipografies son variades, hi ha de totes les mides i els estils, col·locades de manera que tot quedi en harmonia.
Color: els colors utilitzats son basicament el rosa, negre i blanc en la portada de baix i taronges, grocs, marrons i negres en la portada de dalt.
La llum: Està dirigida a la part central, a la cara de l'actor i l'actriu.
Perspectiva: No és ortogonal. Juga amb diferents.
Ritme: son imatges dinamiques i harmonioses.
Recorregut visual: el que impacta principalment son les imatges de fons, i seguidament els diferents titulars del voltant.
Portada nou9
Aquesta es la imatge que vaig escollir com a definitiva per la portada del diari 9nou. El tema principal era el NADAL, i tenia que ser una imatge original.
Despres de fer esbossos i proves, no hi havia cap que realment m'acabes de convençer, pero de totes les proves que vaig fer la que mes m'agradava era aquesta. Els elements de la fotografia son 1 mitjó de nadal on es posen caramels i 7 voles per decorar l'arbre de nadal, les boles van sortint del mitjó fins a crear un 9, en representació al diari. Per acabar de complementar la imatge vaig afegir-hi la paraula "nou" perque d'aquesta manera es creava el nom del diar "nou9".
Blow-up
Blow-Up es una película ítalo-británica de 1966, dirigida per Michelangelo Antonioni i Producïda per Carlo Ponti, con David Hemmings, Vanessa Redgrave, Sarah Miles, Peter Bowles y la model Veruschka von Lehndorf.
Esta hambientada a Londres en l'any 1960 i tracta sobre Thomas, un elegant fotògraf, que va un matí a un parc per fer fotos. El lloc és gairebé desert, excepte una parella que s'abraça, i que Thomas fotografia de lluny. La dona, Jane, s’adona finalment de la seva presència, i molt molesta, li reclama els negatius; però Thomas s'escapoleix. Jane el troba per la tarda, i se li ofereix per veure si així li dona els negatius de les fotos, pero Thomas li dóna uns que no son els bons. Llavors Thomas revela les fotografies del parc, i s’adona per ampliacions successives que ha sigut testimoni d'un homicidi. Va de nit al lloc i descobreix el cadàver que les seves fotografies li han revelat. De tornada a casa seva, troba el seu taller buit: tots els seus negatius han estat robats. Al matí, torna al parc, per descobrir que el cos també ha desaparegut.
En la meva opinió crec que aquesta ha sigut l'unica pel·licula en la qual he surtit amb la sensació de que faltaba alguna cosa, el final em va impactar sorprenentment, no m'esperava que acabes aixi. La pel·licula en general em va agradar pero era massa lenta pel meu gust.
COMENTARI DE LA PEL·LICULA
1.Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
La pel·licula tracta sobre el món de la fotografia i de com es veu el món a través d'una camara.
El protagonista es un famos fotògraf i tot això de l'asesinat i el misteri passa a partir d'una fotografia.
2.Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu fisic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·licula. Quin paper creus que juga en la pel·licula? Què creus que se'ns explica a través d'asquests personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.
Thomas, el protagonista, ha estat caracteritzat com a un home misterios i molt ocupat, encara que el seu treball se'l pren mes com un pasatemps que com un treball serios. Fa fotografies a totes les coses que veu o quasi totes. Es un fotògraf alt, ros i atractiu, i aiò fa que les noies joves es fixin en ell i vulguin ser les seves models, a part ell es una mica "mujeriego", encara que moltes vegades es nega a fer fotografies i es cansa de el seu treball amb les models. Aquest personatge al llarg de la historia es va mostrant com mes estresat a causa del misteri de l'asesinat. Al final de la pel·licula no se sap si tot ha sigut una bogeria seva per la quantitat d'estres i de treball o que en realitat ha passat i algú ha esborrat les proves del fet. Crec que aquest personatge el podriem relacionar amb la gent d'avui en dia que nomes viu per treballar i es passa tot el dia pensant en el treball.
3.En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Iconnu i del muntage d'aquesta pel·lícula? Què et sorpren? Què t'interesa d'aquest aspecte? Per que creus que l'autor ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
Tot succeeix en varis dies, i esta realitzada tant de día com de nit. La pel·licula s'ha ambientat en un poble, pero transcorre basicament al parc i a casa del protagonista. El que mes em va sorprendre d'aquesta pel·licula va ser el final, això de que acabes com si hi faltes un tros de història.
4. Que destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?
Falten plans més detallats, ja que la major part de la pel·lícula la càmara està fixa utilitzant el pla general.
5. Que podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? són importants els sorolls?
La banda sonora es casi inexistent, li donen mes protagonisme als sorolls que a la musica d'ambient, a més a més es centren molt en el diàleg que hi ha entre els personatges.
6.Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
Hem va semblar bastant interesant la seqüencia en la que Thomas, el fotògraf, esta en una sessió fotografica amb un grup de models i s'enfada perque no fa el que ell els hi demana i llavors els hi diu que tanquin els ulls durant una estona i ell agafa i se'n va de la sessió. Hem va semblar un fet divertit, ja que les noies estaven allà esperant mentre ell ni tan sols hi era.
Una altra part que em va interesar va ser en la que, un cop descoberta la foto en la que es veu a l'home, va al parc per la nit a veure si hi es i es troba al home allà. Hem sembla bastant irreal ja que si assesines a algú intentant que ningú es doni compte, no deixaries el cadaver en mig d'un parc on el pot veure qualsevol.
7.Al llarg de la pel·lícula apareixen referents o d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaig de teatre i també i apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots els elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?
8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula?I del títol?
L'inici em va semblar la mar de normal, no em va sorprendre ni res, en canvi el final em va sorprendre, ja que deixa la peli com a mitges. Al titol no li trobo relació amb la resta de la historia que explica la pel·licula.
9.Creus encertada la manera com Hanekeb ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?
10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.
A aquesta pel·licula no li trobo el sentit per cap lloc, hi ha parts en la que creus haver-ho entes pero de cop passa alguna cosa que et desconcerta i ja no saps per on agafar-ho.