dijous, 12 de maig del 2011

GOOGLE SKETCHUP

L'Albert ens va proposar fer una remodelació d'un espai exterior, l'haviem de millorar i fer una presentació amb el programa Sketchup. Juntament amb el meu company Roger Vilà, vam decidir remodelar l'edifici de l'instut perquè no ens agrada que les barraques i l'edifici dels jardiners estiguin on estan ara. Llavors amb el sketchup vam fer una remodelació i se la vàrem enviar a l'Albert per e-mail.

Restructuració de la meva habitació



Aquesta imatge és un dibuix de com es la meva habitació ara i com m'agradaria que fos. Al costat de la meva habitació hi ha una altre de més petita, el que m'agradaria seria poder tirar la paret per poder fer-me una habitació més ample en la qual hi pogués posar un llit de matrimoni per dormir més ample. A part també milloraria la distribució dels mobles i la decoració, que ja la tinc molt vista.

dimarts, 10 de maig del 2011

El temps






dimecres, 30 de març del 2011

Cinema Alexandra - Curtmetratges

El dia 16 de març de 2011 vam anar al Cinema Alexandra, a Barcelona, a veure un programa, que es diu "¡AY QUE CORTO!", dels vuit millors curtmetratges de la darrera edició de Curt Ficcions.

1. CURTMETRATGE: La historia de siempre, de José Luis Montesinos.: Bastian Films. Barcelona, 2009. 11’.
Sinopsi: Un home fa tot el que està a les seves mans per recuperar la seva dona i així resoldre la seva crisi.

2. CURTMETRATGE: Serendipia, de María Sanz Esteve, Dunes Films S.L. Fuerteventura, 2009. 9’.
Sinopsi: Una nena camina per un desert immens. Ariiba a la botiga i tornar pot ser una bendició o un malson. A vegades, només depen de la perspectiva de cadascú.

3. CURTMETRATGE: Amona Putz, de Telmo Esnal. Txintxua Films. Pasaia, 2009. 9’.
Sinopsi: A vegades, els matrimonis que tenen fills petits troben en falta a l'àvia... però només algunes vegades.

4. CURTMETRATGE: Estar aquí, de Silvia González Laá. Corte y confección de películas, Barcelona, 2010.
Sinopsi: SofIa torna a casa després de passar una temporada en un centre de desintoxicació. Durant aquest temps, la seva mare ha cuidat a la seva filla.

5. CURTMETRATGE: El mueble de las fotos, de Giovanni Maccelli. Zampano. Madrid, 2009. 2’10’’.
Sinopsi: El moble de les fotos del saló és l'aparador de la meva familia. Estem tots, menys...

6. CURTMETRATGE: Padre modelo, de Alejandro Marzoa. Barcelona, 2009. 12’.
Sinopsi: No hi ha res més bonic que el teu pare vagi a buscar-te al sortir de l'escola... Això si el teu pare fos un pare normal i tu no fosis el marginat de la classe.

7. CURTMETRATGE: Tosferina, de Álvaro Alonso. Letra M Producciones S.L. Sevilla, 2009. 9’.
Sinopsi: Espanya, 1949. Antoñito, un nen de 6 anys, té tosferina.

8. CURTMETRATGE: La dama y la muerte, de Javier Recio Gracia. Kandor Moon. Granada, 2009. 8’26’’. Animación
Sinopsi: Una tendre vella viu sola a la seva granja, esperant l'arribada de la seva mort per poder reetrobar-se amb el seu difunt marit.

Editorial Nova Era

El dia 14 de febrer de 2011, els alumnes de 2n de batxillerat artístic i escènic vam anar fins a l'Hospitalet per anar a visitar una editorial anomenada Nova Era.
Nova Era és una editorial creada recentment que se situa en el segment de llibres visuals d'actor, està molt ben qualificada i te molt de prestigi. L’edifici es molt gran i esta partit en dues naus. En de les naus es retoquen les fotografies i s’evalua la seva qualitat, s’imprimeixen les pàgines i s’empaqueten per dur-les a l’altre nau. Aquesta, s’encarrega d’encuadernar i relligar les pàgines.
En aquesta visita ens van ensenyar els tipus de paper que existeixen, el tractament de la tinta, les seves impresores, els treballs realitzats per ells, les màquines que utilitzàven, els diferents tipus d’encuadernació, i ens van ensenyar a diferenciar un treball de qualitat d'un més pobre.
La visita va estar bé, ens va ensenyar algunes coses que no sabiem i va ser interessant.

dimecres, 23 de març del 2011

Proves de selectivitat

Exercici 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. Expliqueu quina diferència hi ha entre les accions d’enfocar i enquadrar.

Enquadrar és eliminar les parts sobrants en una imatge o situar-la en un lloc apropiat dintre la composició total, en canvi, enfocar és modificar la distància entre l'objectiu i la placa o pel•lícula sensible, en una càmera, a fi d'obtenir una imatge ben nítida.

1.2. Descriviu breument el concepte d’aire, aplicat al fotograma d’una pel•lícula.

L'aire és l'espai "buit" que apareix en una fotograma, és a dir, fa que la imatge respiri mentre que no ocupa tot l'espai.

1.3. Digueu què és i quina funció fa un objectiu de tipus zoom.

El zoom és l'objectiu de distància focal variable, que manté enfocada la imatge en variar la distància focal


Exercici 2

OPCIÓ A

La imatge següent correspon al cartell promocional de la pel•lícula Blow up, de Michelangelo Antonioni (1966). Observeu-lo atentament i responeu als apartats 2.1 i 2.2.

2.1. Dibuixeu un guió il•lustrat (storyboard) de deu plans a partir de la imatge que mostra el cartell. Aquest guió il•lustrat ha de constar necessàriament dels plans següents: un pla picat que reflecteixi el punt de vista del fotògraf i un pla contrapicat que reflecteixi el punt de vista de la model. Identifiqueu i anomeneu cada un dels deu plans dibuixats amb el nom tècnic adient.

2.2. Definiu els conceptes falta de ràcord i salt d’eix aplicats a la narrativa audiovisual. A partir dels personatges del cartell, dibuixeu dues situacions que reflecteixin aquest conceptes.

La falta de ràcord és la variació de qualsevol dels elements visuals que apareixen al fotograma, per exemple fer desaparèixer alguna cosa, o afegir un element nou.

El salt d’eix és un error que consisteix en la inversió sobtada i injustificada de l'angle de visionat que té l'espectador de la pel•lícula. Per exemple, si en un diàleg apareixen seguits dos plans dels personatges que parlen mirant en la mateixa direcció.

CULTURA AUDIOVISUAL. SÈRIE 4.

EXERCICI 1

1.1. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG o JPEG i GIF. Expliqueu les característiques i la utilitat de cadascun d’aquests formats.

GIF: És el format més utilitzat per il•lustrar pàgines web. Comprimeix la mida de l’arxiu a una tercera o quarta part. Produeix una certa pèrdua de qualitat respecte als formats més estables. Aquest format tant sols s’utilitza per transmetre imatges per internet i mai s’ha de fer servir per imprimir-les o publicar-les.


JPEG: És l’arxiu més utilitzat per als qui envien imatges a través d’internet. Permet graus elevats de compressió, redueix la mida de l’arxiu a una dècima part, però això afecta notablement la qualitat de la imatge alhora de descomprimir-la. Utilitzat a nivells mínims de compressió la pèrdua de qualitat és quasi imperceptible.


TIFF: És un arxiu sense comprimir i fiable. És un format en mapa de bits que pot ser llegit i intercanviat, sense cap problema, per qualsevol plataforma. També pot incloure imatges dins d’un text generat amb un processador. Té l’inconvenient d’ocupar bastant espai, cosa que redueix les possibilitats de enviar-lo via internet.


1.2. Relacioneu cada objectiu fotogràfic amb l’efecte o característica corresponent:

Ull de peix - Deforma la imatge
Gran angular - Exagera la perspectiva
Objectiu normal (50mm) - No deforma la perspectiva
Teleobjectiu - Redueix la profunditat de camp

1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa resolució, o guardar-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.

La resolució que s’obté enregistrant a baixa resolució és suficient per visionar fotos en la pantalla de l’ordinador, rebre-les per internet o enviar-les per e-mail. També es poden imprimir en un paper, sense perdre massa detall, sempre i quan la mida del paper sigui reduïda. Per tant aquests compressors resulten molt útils per certs usos comercials.


EXERCICI 2. OPCIÓ A.

2.1. Indiqueu a quin tipus de pla corresponen cadascun dels dos fotogrames i, prenent com a referència el fotograma 2, dibuixeu els tipus de pla següents: primer pla i pla de detall.

El fotograma 1 correspon a un pla mitjà. El fotograma 2 correspon a un pla general.

2.2. La pel•lícula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Identifiqueu i definiu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s’hi poden aplicar.

Es tracta d'un "flash-back". Una tècnica narrativa que trasllada els personatges o la història al passat per tal d’explicar una acció anterior que té una importància clau en el relat que se ens explica. El recurs visual més habitual per donar pas al salt enrere és el fos encadenat.



CULTURA AUDIOVISUAL. SÈRIE 5.

EXERCICI 1


1.1. Expliqueu què és l’efecte especial televisiu conegut com a incrustació (chroma key)i poseu-ne un exemple d’ús.

El chroma key és l’efecte especial que consisteix en inserir en un fons virtual una imatge provinent d’una font de vídeo diferent. L’efecte es realitza establint un color (chroma) com a clau (key) que dona entrada a la imatge provinent de l’altra font de vídeo. L’exemple més habitual de l’ús televisiu del chroma key és l’espai del temps, en el qual el presentador o presentadora real s’enregistra en un fons blau o verd que a la taula de mescles és substituït pels mapes o imatges de previsions.

1.2. En llenguatge cinematogràfic i televisiu, quina diferència hi ha entre una fosa i un encadenat?

La fosa és el recurs cinematogràfic o televisiu que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges de la pantalla per superposició creixent o decreixent amb una imatge de color negre; mentre que l’encadenat és un recurs televisiu que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges de la
pantalla per subexposició creixent o decreixent de dos plans.

1.3. Descriviu breument el concepte televisió interactiva.

La Televisió Interactiva és aquella que ofereix a l’espectador continguts multimèdia que el receptor pot modificar en temps real, com ara vídeo a la carta, compres electròniques o videojocs en línia. La TV Interactiva permet a l’espectador convertir-se en participant actiu, si bé que limitat, dels programes que està veient ja sigui concursant des de casa, opinant, participant en enquestes, etc.


EXERCICI 2. OPCIÓ B.

2.2. El llenguatge audiovisual té entre els recursos principals els anomenats moviments de càmera. Anomeneu, definiu i poseu un exemple pràctic de tres d’aquests moviments.

1. Panoràmica horitzontal en escombrat: Produeix una sensació de nàusea.
2. Panoràmica vertical Amunt: Proporciona emoció, expectació i interès.
3. Panoràmica vertical Avall: Proporciona decepció i tristesa.

Tipografía