Proves de selectivitat

Exercici 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. Expliqueu quina diferència hi ha entre les accions d’enfocar i enquadrar.

Enquadrar és eliminar les parts sobrants en una imatge o situar-la en un lloc apropiat dintre la composició total, en canvi, enfocar és modificar la distància entre l'objectiu i la placa o pel•lícula sensible, en una càmera, a fi d'obtenir una imatge ben nítida.

1.2. Descriviu breument el concepte d’aire, aplicat al fotograma d’una pel•lícula.

L'aire és l'espai "buit" que apareix en una fotograma, és a dir, fa que la imatge respiri mentre que no ocupa tot l'espai.

1.3. Digueu què és i quina funció fa un objectiu de tipus zoom.

El zoom és l'objectiu de distància focal variable, que manté enfocada la imatge en variar la distància focal


Exercici 2

OPCIÓ A

La imatge següent correspon al cartell promocional de la pel•lícula Blow up, de Michelangelo Antonioni (1966). Observeu-lo atentament i responeu als apartats 2.1 i 2.2.

2.1. Dibuixeu un guió il•lustrat (storyboard) de deu plans a partir de la imatge que mostra el cartell. Aquest guió il•lustrat ha de constar necessàriament dels plans següents: un pla picat que reflecteixi el punt de vista del fotògraf i un pla contrapicat que reflecteixi el punt de vista de la model. Identifiqueu i anomeneu cada un dels deu plans dibuixats amb el nom tècnic adient.

2.2. Definiu els conceptes falta de ràcord i salt d’eix aplicats a la narrativa audiovisual. A partir dels personatges del cartell, dibuixeu dues situacions que reflecteixin aquest conceptes.

La falta de ràcord és la variació de qualsevol dels elements visuals que apareixen al fotograma, per exemple fer desaparèixer alguna cosa, o afegir un element nou.

El salt d’eix és un error que consisteix en la inversió sobtada i injustificada de l'angle de visionat que té l'espectador de la pel•lícula. Per exemple, si en un diàleg apareixen seguits dos plans dels personatges que parlen mirant en la mateixa direcció.

CULTURA AUDIOVISUAL. SÈRIE 4.

EXERCICI 1

1.1. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG o JPEG i GIF. Expliqueu les característiques i la utilitat de cadascun d’aquests formats.

GIF: És el format més utilitzat per il•lustrar pàgines web. Comprimeix la mida de l’arxiu a una tercera o quarta part. Produeix una certa pèrdua de qualitat respecte als formats més estables. Aquest format tant sols s’utilitza per transmetre imatges per internet i mai s’ha de fer servir per imprimir-les o publicar-les.


JPEG: És l’arxiu més utilitzat per als qui envien imatges a través d’internet. Permet graus elevats de compressió, redueix la mida de l’arxiu a una dècima part, però això afecta notablement la qualitat de la imatge alhora de descomprimir-la. Utilitzat a nivells mínims de compressió la pèrdua de qualitat és quasi imperceptible.


TIFF: És un arxiu sense comprimir i fiable. És un format en mapa de bits que pot ser llegit i intercanviat, sense cap problema, per qualsevol plataforma. També pot incloure imatges dins d’un text generat amb un processador. Té l’inconvenient d’ocupar bastant espai, cosa que redueix les possibilitats de enviar-lo via internet.


1.2. Relacioneu cada objectiu fotogràfic amb l’efecte o característica corresponent:

Ull de peix - Deforma la imatge
Gran angular - Exagera la perspectiva
Objectiu normal (50mm) - No deforma la perspectiva
Teleobjectiu - Redueix la profunditat de camp

1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa resolució, o guardar-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.

La resolució que s’obté enregistrant a baixa resolució és suficient per visionar fotos en la pantalla de l’ordinador, rebre-les per internet o enviar-les per e-mail. També es poden imprimir en un paper, sense perdre massa detall, sempre i quan la mida del paper sigui reduïda. Per tant aquests compressors resulten molt útils per certs usos comercials.


EXERCICI 2. OPCIÓ A.

2.1. Indiqueu a quin tipus de pla corresponen cadascun dels dos fotogrames i, prenent com a referència el fotograma 2, dibuixeu els tipus de pla següents: primer pla i pla de detall.

El fotograma 1 correspon a un pla mitjà. El fotograma 2 correspon a un pla general.

2.2. La pel•lícula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Identifiqueu i definiu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s’hi poden aplicar.

Es tracta d'un "flash-back". Una tècnica narrativa que trasllada els personatges o la història al passat per tal d’explicar una acció anterior que té una importància clau en el relat que se ens explica. El recurs visual més habitual per donar pas al salt enrere és el fos encadenat.



CULTURA AUDIOVISUAL. SÈRIE 5.

EXERCICI 1


1.1. Expliqueu què és l’efecte especial televisiu conegut com a incrustació (chroma key)i poseu-ne un exemple d’ús.

El chroma key és l’efecte especial que consisteix en inserir en un fons virtual una imatge provinent d’una font de vídeo diferent. L’efecte es realitza establint un color (chroma) com a clau (key) que dona entrada a la imatge provinent de l’altra font de vídeo. L’exemple més habitual de l’ús televisiu del chroma key és l’espai del temps, en el qual el presentador o presentadora real s’enregistra en un fons blau o verd que a la taula de mescles és substituït pels mapes o imatges de previsions.

1.2. En llenguatge cinematogràfic i televisiu, quina diferència hi ha entre una fosa i un encadenat?

La fosa és el recurs cinematogràfic o televisiu que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges de la pantalla per superposició creixent o decreixent amb una imatge de color negre; mentre que l’encadenat és un recurs televisiu que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges de la
pantalla per subexposició creixent o decreixent de dos plans.

1.3. Descriviu breument el concepte televisió interactiva.

La Televisió Interactiva és aquella que ofereix a l’espectador continguts multimèdia que el receptor pot modificar en temps real, com ara vídeo a la carta, compres electròniques o videojocs en línia. La TV Interactiva permet a l’espectador convertir-se en participant actiu, si bé que limitat, dels programes que està veient ja sigui concursant des de casa, opinant, participant en enquestes, etc.


EXERCICI 2. OPCIÓ B.

2.2. El llenguatge audiovisual té entre els recursos principals els anomenats moviments de càmera. Anomeneu, definiu i poseu un exemple pràctic de tres d’aquests moviments.

1. Panoràmica horitzontal en escombrat: Produeix una sensació de nàusea.
2. Panoràmica vertical Amunt: Proporciona emoció, expectació i interès.
3. Panoràmica vertical Avall: Proporciona decepció i tristesa.